1 d’abril de 2009

El silenci, de Gaspar Hernàndez


“El silenci”

Hernàndez, Gaspar

Premi Josep Pla 2009

Columna Edicions SA / Destino 2009, ISBN 978-84-9710-103-5


He llegit aquest llibre perquè m'ho ha demanat una amiga llibrera. Però no m'ha agradat gens.

La novela

En una habitació de l’illa de Formentera, un home, professional de la ràdio, parla durant tota la nit a una noia japonesa despullada, adormida mitjançant un somnífer. La noia és Umiko, que es guanya la vida donant classes de meditació zen. Pateix un tumor cerebral i està convençuda que mitjançant visualitzacions i un exercici programat per una amiga seva, que es realitza a aquesta nit, es pot guarir. Durant la vetlla, l’autor parla sobre el seu tracte de la Umiko, llegeix un diari que va escriure durant la seva estança a un monestir zen, i també recorda el tracte amb persones reals com Baltasar Porcel o Malkovich.

En aquest monòleg nocturn, l’autor reflecteix el seu coneixement, amb cert escepticisme, de tots aquest temes pseudo-espirituals: l’exercici de la meditació, el creixement personal, les medecines alternatives, els llibres d’autoajuda. Tot molt ben documentat i barrejat. Com si busqués la transcendència de la persona, la part més espiritual, però sense Déu.

L’únic valor que té el llibre es que està ben escrit, però la trama argumental no s’aguanta i és francament desagradable.

L’autor

Gaspar Hernàndez és periodista i dirigeix un programa de ràdio, L’ofici de viure, sobre tots aquests temes que toca a la novel·la, amb convidats als que entrevista i trucades dels radiooients.

Segons unes declaracions a una entrevista, “el que més valoro de la vida és l’amor, el sentit de la vida és donar i rebre amor”. Però segons la seva novel·la, l’amor per a ell té un component sempre sexual. L’amistat no seria amor, de fet no l’hi diu amor i la distingeix de l’amor. És una altra cosa. “Com a qüestió secundaria, (sobre el sentit de la vida) seria ser coherent amb la teva essència sigui quina sigui. Cal intentar intuir-la i ser coherent amb ella”. Què vol dir amb això? Aquest filosofia impregna el llibre.

Públic apropiat

Per un públic adult.. No val la pena llegir-lo: no aporta res, només un vernís superficial sobre aquestes qüestions esotèriques. No el recomanaria a ningú.

1 comentari:

  1. M'ha costat molt del trobar la resenya, potser perque no he aplicat la llogica, si va esser el llibre mes venut al Sant Jordi del 2009 i va rebre el premi en febrer si no recordo mal del mateix any, era molt probable que estigues o be en març o be en abril. En una cosa coincidim, el llibre està molt ben escrit, molt ben documentat i presenta el tema de una forma equilibrada. El tema el mires com el mires es desagradable y mes si hem tingut a prop alguna persona amb aquesta malaltia, jo he arribat a sentir-me francament mal, pero he guadit de la lectura, perque estava ben escrit. No m'ha guanyat l'autor para la causa zen, ni per a la meditació, ni tan sols per a la ioga. Jo no crec que sigui superficial Pilu, i no la recomanaria a ningú que estigués passant l'enfermetat, perque hi ha coses dures i altres que poden donar-li vanes esperances. En això et vull dir que comprenc la Umiko i la seua voluntat de curar-se peró jo estic mes amb el Baltasar Porcel... malgrat que les dos experiencies que jo he tingut, la medicina no ha tingut res a fer, peró el tracte humanitari que li donaren al meu sogre fou digne de alabança. Gracies pel teu comentari i de fet l'ùltima part del dietari se l'haguera pogut evitar.

    ResponElimina