31 de maig de 2009

L´escola forma persones, no robots


Molt bona la carta d'un lector d'avui de La Vanguardia, que copio més abaix. Parlem de fracàs escolar quan hauríem de parlar d'una altra cosa: hi ha fracàs quan algú s'esforça i no arraiba a la fita. Però si no hi ha cap esforç, no es fracassa. Simplement es la conseqüència lògica d'aquest comportament passota i deixat. I com sempre, l'administració capficada a començar la casa per la taulada. A continuació a La Vanguardia ve el relat d'un matí a un institut públic. No té desperdici.

EL LECTOR EXPONE

L´escola forma persones, no robots

RAMON MAS SANGLAS - Santa Eugènia de Berga (Barcelona)

Una vegada més, arribem massa tard en la implantació de les noves tecnologies: el portàtil. La taula digital (surface)vol suplantar l´ordinador individual. Aquesta obsessió del Govern per informatitzar els nostres alumnes no és una fal · làcia més per amagar el fracàs escolar, prioritzant la tecnologia punta per davant de l´esforç personal?

Abans de mecanitzar-se, l´alumne ha de moblar la ment, descobrir camins per potenciar capacitats i ser creatiu. L´ús comprensiu del regle, l´escaire o el compàs (per exemple) és una habilitat de manipulació a priori. Després, la màquina agilitzarà l´execució del projecte. Calcular la superfície d´un espai o el volum d´una habitació requereix saber el perquè d´unes fórmules que la computadora aplica, però no explica. No podem convertir un instrument en un fi.

Els hàbits de treball se solidifiquen amb la voluntat d´un aprenentatge basat en la memorització intel · ligent de les taules de multiplicar, el poema raonat i memoritzat, l´obra de teatre comprensiva i expressiva.La deducció matemàtica, la lectura eficaç controlada, el càlcul mental ràpid diari i la memòria positiva, entre d´altres, formen part del bagul del passat que hem de recuperar com a valors imprescindibles, que no aporten la informatització i les seves excel · lències. Sabem pel que coneixem, aprenem o experimentem.

Les fonts científiques i de consulta són gairebé il · limitades, començant per internet. Però no és suficient saber on és, sinó què és el que busco i com assimilar-ho. No serà millor escola la més ben tecnificada, sinó la que més bé apliqui aquests recursos, força complexos en un grup, com a eina habitual continuada. No és tasca del docent crear llibres i classes virtuals o digitals; per això hi ha els editors informàtics. El magister imparteix conceptes que ha de consolidar l´alumne amb diversos mitjans i procediments avaluats, amb el rigor de la dedicació i la constància. Els botons d´un teclat, d´una consola o d´un robot no creen sentiments o idees; només instrumentalitzen, faciliten i visualitzen la feina.

La calculadora o un traductor de llengües no processen els coneixements ni poden suplir l´esforç memorístic i aplicar unes operacions o fórmules, ni l´estudi de la sintaxi gramatical i el lèxic. No pretenem disposar de tècniques màgiques per formar bons estudiants. El consumisme més capdavanter en robòtica no ens situarà a la capçalera del rendiment escolar, si bé hi ajuda.

Com diu un adagi clàssic de la pagesia: "Si l´ase no vol beure, l´amo ja pot xiular". Traduïta l´argot escolar: qui vol, amb ordinador o sense, se´n sortirà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada