27 de març de 2016

"No olvidéis el amor"


No olvidéis el amor
André Frossard
Palabra 1987

El título son las últimas palabras que el santo dedicó a los hermanos de su fundación, antes de ser deportado por los nazis. De Kolbe sólo sabía que ofreció su vida a cambio de la de otro condenado padre de familia, enviado a la celda de castigo a morir de hambre. Claro, si la vida anterior de Kolbe no hubiera estado llena de heroicidades para vivir la caridad, la misericordia, el amor, no habría sido capaz de éste último acto. Bastante impresionante, la verdad. Y Frossard escribe con mucha ironía y admiración hacia el santo.

No soy muy amiga de leer las biografías de santos, pero como estábamos en Semana Santa... ¡Buena Pascua!

La historia de Marie (2014)


Bonita película, el mismo caso que Anna Sullivan. Amable.

Emotiva historia basada en hechos reales, acontencidos en la Francia de finales del siglo XIX. En un establecimiento llevado por monjas, las Hijas de la Sabiduría, que acoge en régimen de internado a jovencitas, la madre superiora duda si aceptar a Marie Heurtin, una sordociega adolescente, a la que sus padres, de modesta condición, han dado todo su cariño y cuidados, pero a la que no saben cómo enseñar y ayudarle a comunicarse con el mundo exterior. Será una joven hermana, sor Marguerite, la que, pese a su delicada salud, con el lenguaje de signos y mil recursos que va improvisando sobre la marcha, la tome bajo su tutela. decine21.com.


"Etty Hillesum"


Etty Hillesum
MicaelDavide Semeraro
Rialp 2015

He entendido bastante poco de este libro, pero no volvía atrás, porque són estos libros que por más que se lean no vas a entenderlo más. Al menos me ha servido para conocer a esta judía que murió en Auschwitz, de la cual se han publicado hace un par de años las cartas y un diario. Benedicto XVI la nombró en una de sus últimas intervenciones públicas.

Judía de nacimiento, con una vida bastante ligera, amante de dos hombres casados, Dios se mete en su corazón de un modo increíble, irresistible, simplemente leyendo la Biblia y a San Agustín. Me quedo con las ganas de leer sus escritos. Todo llegará. Un 7.


Big Hero 6 (2014)


Fantàstica película. Pixar no defrauda. De las mejores, para mi gusto.

"Hiro Hamada es un chaval prodigio, apasionado de la tecnología, que vive en la ciudad de San Fransokyo con su tía y su hermano mayor Tadashi. Todo apunta a que estudiará brillantemente en la universidad para seguir los pasos de Tadashi como innovador inventor, pero una tragedia le convierte en un chico solitario. Hasta que Baymax, un robot sanador concebido por Tadashi, le saca de su ensimismamiento para formar equipo con la adrenalítica GoGo Tomago, el obseso de la precisión Wasabi, el genio de la química Honey Lemon y el fanboy Fred. El grupo que se convertirá en Big Hero 6 debe enfrentarse a un villano enmascarado que se ha apropiado de una de las geniales ideas de Hiro, los microbots". decine21.com


26 de març de 2016

"La finestra de Vermeer"


La finestra de Vermeer
Pere Rovira
Proa 2016


El llibre és un dietari personal amb afany literari, que recorre l’any 2013, des de l’u de gener al trenta-u de desembre. Segons Rovira, en els quadres del pintor holandès, “la protagonista és la llum que entra per la finestra. Un dietari ha de ser el resultat del contrast entre la llum exterior i la interior”, explica. El poeta es va imposar escriure una entrada diària en què hi ha diversitat de reflexions i anècdotes. Són comentaris des de la seva casa d’Alpicat, on viu amb la seva dona i un gos anomenat Vers.
El llibre és honest, mostra les preocupacions actuals de l’escriptor, opinions, el que li agrada, el que no; reflexions; la por que té a la mort, perquè segons ell ens treu tot; records de joventut i anècdotes; comentaris sobre la música, l’art i sobre tot, la literatura; opinions sobre l’actualitat, la política i el futbol; les passejades pel seu poble, Alpicat, i pel Delta; la contemplació del monestir de Poblet i les flors dels ametllers; el gran amor de la seva vida, la Celina i els fills, així com records del pare, anècdotes de la mare, que encara viu; vetllades amb amics; ensurts i inquietuds per la salut que es deteriora... 

A mi m'ha ajudat a buscar a la xarxa informació sobre escriptors d'altres èpoques, que d'altra forma no hagués sabut ni que existien (Leopardi, Montignac, Pascal...). L'autor ja té una edat, i això fa que la seva perspectiva sigui reposada i crítica, també sobre la seva joventut. Parla d'amics i escriptors contemporanis, als que admira, posant nom i cognoms. En canvi, els que considera uns brètols o no diu coses gaire positives, oculta el nom. De vegades inclou algún poema eròtic molt bèstia, no seu, precisament per mostrar la bestiesa. Però a mi, quests m'han sobrat.

Potser la idea més recurrent és la por a la mort. Per a ell és una pèrdua de tot. És sensible vers la transcendència (L'amor, l'amistat, Poblet...), però no és creient, i mostra en el seu interior una gran contradicció, pensant que tot s'acaba aquí. Realment, qui no té resolt el sentit de la mort és molt difícil que sàpiga donar sentit a la vida, perquè la mort acaba amb tot. Bé, m'ha agradat molt llegir-lo, descobrir aquest escriptor. Gràcies, Pere. Per cert, sóc professora de música a Secundària, a un Institut, i cada any faig escoltar als meus alumnes de 14 anys el "Erbarme dich, Mein Gott", situant-los en el context de les llàgrimes de Pere.
Escriu molt bé, i en cap moment es fa pesat ni avorrit. Un 9.
"En la pintura de Johannes Vermeer, abunden les escenes quotidianes en una habitació il·luminada per una finestra. El realisme minuciós dels seus quadres no seria possible sense aquesta font de llum. De la mateixa manera, per escriure sobre la intimitat d’una persona es necessiten llums que la il·luminin, des de dintre i des de fora, amb intel·ligència, franquesa, valentia i sentit de l’humor. La finestra de Vermeer és el diari d’un any de la vida d’un poeta culte i vital com el mateix Pere Rovira. Amb claredat i sense timidesa l’autor ofereix al lector gustos, amors, aversions i una visió del món neta com un matí ventejat d’hivern."


25 de març de 2016