3/26/2016

"La finestra de Vermeer"


La finestra de Vermeer
Pere Rovira
Proa 2016


El llibre és un dietari personal amb afany literari, que recorre l’any 2013, des de l’u de gener al trenta-u de desembre. Segons Rovira, en els quadres del pintor holandès, “la protagonista és la llum que entra per la finestra. Un dietari ha de ser el resultat del contrast entre la llum exterior i la interior”, explica. El poeta es va imposar escriure una entrada diària en què hi ha diversitat de reflexions i anècdotes. Són comentaris des de la seva casa d’Alpicat, on viu amb la seva dona i un gos anomenat Vers.
El llibre és honest, mostra les preocupacions actuals de l’escriptor, opinions, el que li agrada, el que no; reflexions; la por que té a la mort, perquè segons ell ens treu tot; records de joventut i anècdotes; comentaris sobre la música, l’art i sobre tot, la literatura; opinions sobre l’actualitat, la política i el futbol; les passejades pel seu poble, Alpicat, i pel Delta; la contemplació del monestir de Poblet i les flors dels ametllers; el gran amor de la seva vida, la Celina i els fills, així com records del pare, anècdotes de la mare, que encara viu; vetllades amb amics; ensurts i inquietuds per la salut que es deteriora... 

A mi m'ha ajudat a buscar a la xarxa informació sobre escriptors d'altres èpoques, que d'altra forma no hagués sabut ni que existien (Leopardi, Montignac, Pascal...). L'autor ja té una edat, i això fa que la seva perspectiva sigui reposada i crítica, també sobre la seva joventut. Parla d'amics i escriptors contemporanis, als que admira, posant nom i cognoms. En canvi, els que considera uns brètols o no diu coses gaire positives, oculta el nom. De vegades inclou algún poema eròtic molt bèstia, no seu, precisament per mostrar la bestiesa. Però a mi, quests m'han sobrat.

Potser la idea més recurrent és la por a la mort. Per a ell és una pèrdua de tot. És sensible vers la transcendència (L'amor, l'amistat, Poblet...), però no és creient, i mostra en el seu interior una gran contradicció, pensant que tot s'acaba aquí. Realment, qui no té resolt el sentit de la mort és molt difícil que sàpiga donar sentit a la vida, perquè la mort acaba amb tot. Bé, m'ha agradat molt llegir-lo, descobrir aquest escriptor. Gràcies, Pere. Per cert, sóc professora de música a Secundària, a un Institut, i cada any faig escoltar als meus alumnes de 14 anys el "Erbarme dich, Mein Gott", situant-los en el context de les llàgrimes de Pere.
Escriu molt bé, i en cap moment es fa pesat ni avorrit. Un 9.
"En la pintura de Johannes Vermeer, abunden les escenes quotidianes en una habitació il·luminada per una finestra. El realisme minuciós dels seus quadres no seria possible sense aquesta font de llum. De la mateixa manera, per escriure sobre la intimitat d’una persona es necessiten llums que la il·luminin, des de dintre i des de fora, amb intel·ligència, franquesa, valentia i sentit de l’humor. La finestra de Vermeer és el diari d’un any de la vida d’un poeta culte i vital com el mateix Pere Rovira. Amb claredat i sense timidesa l’autor ofereix al lector gustos, amors, aversions i una visió del món neta com un matí ventejat d’hivern."