14 de març de 2010

Se sabrà tot, de Xavier Bosch

"Se sabrà tot"
Bosch, Xavier
Proa 2010


Xavier Bosch va néixer a Barcelona el 1967. Després de dotze anys de silenci literari, ha guanyat el premi Sant Jordi amb Se sabrà tot. Anteriorment, havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992), Vicis domèstics (1998) i la novel•la breu La Màgia dels reis (1994). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, ha tocat totes les tecles del periodisme. Ha estat director del diari Avui (2007-2008) i cap de programes de RAC1 (2000-2007), així com creador i editor de formats radiofònics com Alguna Pregunta Més, Cafè Baviera i El món a RAC1. A la televisió, ha dirigit Un tomb per la vida i, juntament amb Antoni Bassas i Eduard Boet, Aquest any, cent! Actualment, presenta el programa Àgora a TV3

“El càrrec em va durar unes sabates”, Confessa Dani Santana, director del diari “crònica. Quan el Senza, cap de Societat del “Crònica”, s’implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí. Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària.

La trama és prou interessant perquè el lector es trobi de seguida enganxat. El primer narrador és el director, però també n’hi ha un altre en tercera persona que explica allò que en Dani no pot saber. L’estil es desenfadat, divertit, però excessivament poca solta. La redacció del dia a dia del diari està ben descrita així com el treball dels periodistes i la seva manera de fer, la personalitat de l’editor, a qui només l’interessen els calés... 

Però no l'he acabat. Em resulta massa barroer tot l'ambient on es desenvolupa l'acció. I em resisteixo a pensar que l'ambient d'una redacció sigui sempre així. Es banalitza massa tot el que està relacionat amb el sexe, i em molesta. Si jo habitualment no em moc en aquest ambient, que a sobre vol ser super realista, tampoc m'agrada llegir sobre ell, em sento incòmoda, no em compensa. Potser a qui té la pell més dura els importi menys i  gaudeixin d'aquesta lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada