Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mi instituto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mi instituto. Mostrar tots els missatges

06/10/2015

Los que saben de educación y enseñanza...


Entrevista a Pilar Montero, doctora en Filología Española, profesora y ex directora de instituto, publicada
hoy en La Vanguardia. ¿Por qué se nos consulta tan poco a los que estamos al pie del cañón en la enseñanza, a la hora de tomar decisiones legislativas sobre el tema? Así vamos.


"Cómo es su intituto?
Es público, está en la periferia de Madrid. En él conviven toda suerte de razas, religiones e ideologías tanto de los alumnos como de los profesores, que los hay desde ateos hasta afiliados al Opus Dei.

¿Cuántas nacionalidades?
Entre nuestros 800 alumnos hay unas 25 nacionalidades. Abundan marroquíes, ecuatorianos, rumanos y de la etnia gitana.

¿Qué alumnos se adaptan mejor?
Curiosamente, los rumanos, moldavos, ucranianos y búlgaros tienen una cultura común a la nuestra y aprenden rápido el idioma.

¿Y los hispanoamericanos?
Tienen un nivel de respeto y educación mayor que el nuestro, y el hecho de hablar la misma lengua pero otra variante a veces complica las cosas.

Póngame un ejemplo.
Una niña ecuatoriana nos contaba una pelea entre chicas: "La jalaron de la chompa" (le tiraron del jersey). Y luego están los nombres que acostumbran a ponerles, que hacen que pasar lista sea una tortura.

¿Pocos Juanes y Marías?
Poquísimos, la mayoría tienen nombres dobles del tipo Sandra-Yamina, Deyanira-Karla, Briggetee-Guisella, Kelly-Zarith...

¿Qué alumnos no salen adelante?
No hemos tenido ningún gitano que haya pasado de segundo de la ESO, es una pena. Todas las niñas gitanas saben cocinar, limpiar la casa y cuidan de sus hermanos pequeños. De hecho, antes de ser pidida, como dicen ellos, van a prueba a casa de los suegros. Pero ya es un éxito que vengan a clase.

Entiendo.
Durante mis nueve años como directora viví un abandono escolar impactante, de ocho grupos en primero de ESO nos quedábamos con dos pequeños en bachillerato, adonde llegan bastantes marroquíes y rumanos.

Ahora los centros educativos se encargan de enseñar a los alumnos desde cómo lavarse los dientes hasta tener sexo seguro.
Sí, somos un gran cajón de sastre. Se nos encomienda la tarea de enseñarles todo eso de lo que antes se encargaba la tribu (padres, familiares,vecinos, amigos…)

¿Los padres delegan?
Sí, de manera que colegios e institutos son visitados periódicamente por una romería de policías municipales que hablan sobre educación vial, sanitarios que imparten talleres sobre embarazo no deseado, y una legión de monitores para hablar de los peligros de internet y las redes sociales, del tabaquismo, el alcohol, la anorexia… Habría que plantearse si más que una cuestión de cantidad debería ser de calidad.

¿Qué echa usted en falta?
La música y la plástica están desaparecidas de nuestro sistema educativo o son una maría, y me parecen fundamentales; como la educación física (las horas semanales que se imparten en España no responden al mínimo que todas las instituciones europeas defienden). Yo pondría educación física todos los días.

¿Embarazos, maltratos?
Cada año nos encontramos con alguna alumna embarazada y con algún caso de maltrato. Con la crisis económica muchos alumnos han sido desahuciados de sus casas y viven apiñados con algún familiar si tienen suerte, o vienen de centros de acogida (padres alcohólicos, toxicómanos, presos).
Muchos otros viven con la segunda o tercera pareja de su madre o de su padre.

Lo de menos entonces es enseñar matemáticas...
Actualmente el instituto parece un centro social de asesoramiento psicológico, laboral y jurídico. Detrás de cualquier comportamiento disruptivo hay un problema social. Pero también hay familias fantásticas con padres amorosos e hijos equilibrados.

En su libro ofrece datos espeluznantes.
Son recopilación de estudios y encuestas que nos explican que los alumnos españoles son los que hacen más novillos de la OCDE o que el 44% de los jóvenes de 15 y 16 años beben masivamente. Pero sabe qué es lo sorprendente.

¿Qué?
Que nos sorprendamos, porque en España la sociedad bebe mucho y las aulas no son más que el espejo de la sociedad.

Entiendo.
Nada de eso resultaría tan extraño si tuviéramos en cuenta que los padres españoles hablan con sus hijos una media de cinco minutos al día. La familia está en crisis absoluta.

¿Cuáles son sus conclusiones?
Si en la sociedad no hay respeto, se grita, se insulta y el que no defrauda es un imbécil, esos son los niños que tratamos.

¿En eso estamos?
Insisto: los centros educativos son un espejo concentrado de la sociedad. Si la sociedad está en crisis, los adolescentes también lo están. Hay alumnos que no tienen ni para el bocadillo ni para los libros, así que tenemos una hucha donde los profesores ponemos dinero. Y si la institución de la familia y sus valores está totalmente en crisis, los alumnos van perdidos.

Entonces alumnos y profesores tienen mucho mérito.
El otro gran problema son los bandazos legislativos. Por parte de los gobiernos se utiliza la educación como instrumento político. En 35 años hemos tenido cinco leyes y eso da una inestabilidad y un caos enorme."


06/07/2015

Apadrina un iaio!


Aquest curs a l'Institut he començat un projecte solidari d'acompanyament de gent gran. Els alumnes i professors que s'han apuntat han estat visitant setmanalment una persona gran sola a una residència. Deixo aquí un vídeo amb el testimoni dels que han participat. La conclusió és que la gent vol fer coses pels demés, però se'ls ha de posar davant l'oportunitat, perquè sinó no saben com fer-ho. Ha estat fantàstic, per a ells i per els iaios.




26/06/2013

"La Solé", rumba protesta



El meu germà, que també és professor de música d'un institut, ha compost aquesta rumba tan simpàtica. Felicitats!

Clicar sobre la imatge perquè s'obri i escoltar-la.

31/01/2013

Docents emprenyats, i a sobre, muts?



Els docents de Catalunya estam emprenyats. Per causes de tots conegudes, les nostres condicions de treball han empitjorat molt, i el nostre poder adquisitiu ha baixat en un 20% de fa tres anys cap aquí.

Però el que més ens preocupa, (de fet menjar, mengem) és la qualitat educativa dels nostres alumnes, que també ha baixat. Per què? Dons perquè tenim en els centres menys recursos humans i materials. En el meu Institut a 1r d'ESO, dotze anys, estem a 32. És que puc atendre la diversitat a classe de música amb 32 alumnes? No. De cap manera. Hi ha alumnes que es quedaran pel camí, fracassaran.

Quan un professor agafa la baixa, fins als deu dies no posen un substitut. Les classes no impartides són classes perdudes, encara que un professor estigui amb els alumnes, tenint cura de que treballin i no perdin el tempos.

Jo no soc gens reivindicativa. No vaig a manifestacions, no faig vagues, perquè em semblen inútils: l'administració passa. I els sindicats ens manipulen. Per què faig aquest escrit? Perquè estic escandalitzada, i passo a explicar per què.

Una de les mesures que vam decidir els instituts de la meva zona, va ser publicar una nota de premsa per fer saber quantes classes es perden per aquest motiu. Vam participar 21 centres, recollint dades, i vam enviar el comunicat, del que copiaré un extracte més abaix. Què va passar?

AL CAP DE POCS DIES TENIEM LA INSPECTORA AL CENTRE, ENVIADA PELS SERVEIS TERRITORIALS, PER TENIR UNA XERRADA AMB LA PERSONA QUE VA SIGNAR EL COMUNICAT, AMB EL DIRECTOR DEL CENTRE DAVANT. Volia saber, entre altres coses, si el protocol per fer aquestes substitucions de professors absents funcionava. Però la sensació és que venia a fer-nos por. Dons que sàpiguen que la reacció de tot el centre ha estat fer pinya. I ho seguirem fent davant de qualsevol abús d'autoritat vers qui sigui.

Però què es pensa? Que estar amb els alumnes cobrint una absència d'un professor és el mateix que donar classe? NO. És fer de monitor d'esplai, o de vigilant de pàrquing d'adolescents, però res més. És que ja no necessitarem professors especialistes de cada matèria?

Si com a conseqüència de les retallades la qualitat educativa cau, a sobre no podem dir res? Però de què van? Ens callaran la boca? Què potser estem a l Xina, o a Cuba, o a Venezuela?

I tots els diners de la corrupció? I els morideros dels nostres inútils polítics jubilats? I el Senado que no serveix per a res? Tot plegat és una vergonya. I consti que jo no he detectat ni un sol docent del meu centre que hagi baixat el nivell d'exigència personal malgrat aquestes circumstàncies.

Vale, estic molt emprenyada, però si em volen deixar muda, no ho aconseguiran. El meu perfil a la web és públic. Espero no tenir represàlies. Si les hi tinc, ja us les comentaré.


"NOTA DE PREMSA

Retallades a l’escola pública: baixes sense cobrir, alumnes sense classe

21 centres educatius del Maresme van perdre més de 2.600 hores de classe durant el primer trimestre del curs.

Ni es cobreixen ni es cobren”. Aquest és l’eslògan que han adoptat un grup de centres educatius del Maresme per denunciar la política del Departament d’Ensenyament pel que fa a les baixes dels docents. Des de l’inici d’aquest curs, l’Administració educativa no cobreix les baixes a les escoles i instituts durant els primers deu dies de classe; a més, es redueix el sou dels docents en situació d’incapacitat temporal, sobretot els primers dies. Així doncs, una malaltia comuna pot suposar-li a un treballador de l’ensenyament una important reducció salarial, i a un alumne, un munt d’hores de classe perdudes. Concretament, els alumnes d’aquests 21 centres, que pertanyen a poblacions molt properes entre si, han perdut, en total, més de 2.600 hores de classe en un sol trimestre.

El nombre total d’hores ha estat recaptat per un grup de mestres i professors d’aquests 21 centres. En alguns casos, han comptat amb la col·laboració dels equips directius; en d’altres, han hagut de calcular-lo pel seu compte. Hi ha hagut fins i tot un centre, exclòs finalment del recompte, que va demanar que no se cités públicament el seu nom, una mostra del temor que existeix entre el professorat i entre els mateixos equips directius a possibles represàlies per part del Departament d’Ensenyament. En tot cas, la xifra definitiva és d’un total de 2.620 hores, en una forquilla que abasta des de cap hora perduda en quatre dels 21 centres fins a 580 hores en el centre més afectat. El promig se situa en unes 120 hores de classe perdudes a cada centre en un sol trimestre, una dada prou indicativa de la gravetat de la situació. De fet, en aquest recompte només s’han tingut en consideració les baixes sense cobrir fins al 30 de novembre, data de final de trimestre en molts centres educatius. El mes de desembre, amb les malalties associades al fred de l’hivern, no ha fet sinó empitjorar les dades.

Farts de les contínues retallades en l’ensenyament, i desenganyats dels sindicats, diversos instituts i escoles d’aquesta comarca catalana van decidir unir-se per tal que la seva denúncia tingués més ressò. 
Comenta la portaveu d'aquests grup de centres: “En realitat, no esperem que el Departament d’Ensenyament tingui cap intenció de modificar la seva política, almenys a curt termini. Simplement, ens neguem a acotar el cap amb resignació i a acceptar una política de fets consumats. Sabem que hi ha crisi i que tots hem de fer un esforç, però exigim que els polítics reconeguin explícitament el mal que s’està fent a l’escola pública i ens expliquin com i quan pensen començar a reparar-lo. Que entenguin d’una vegada per totes que és un insult a la intel·ligència afirmar que, malgrat les retallades, s’està preservant la qualitat de l’ensenyament”.


01/10/2011

Tirantes, ombligos y tangas en el aula.



Ayer en una aula de 3º de ESO, 8:00h.:

"Arturo (nombre ficticio), si us plau, llença el xiclet a la paperera i canvia't de lloc."
El fulanito en cuestión sale del aula y se queda en la puerta.
"Per què no entres a classe?"
"¡Me acabo de comprar el chicle y quiero saborearlo.  No voy a desperdiciarlo!" Léase voceando.
Por supuesto ya no lo dejé entrar más, se subió con el profesor de guardia. ¡No saben donde están ni como comportarse! Es un alumno que nos ha llegado nuevo esta año, rebotado de otro instituto.

Copio a continuación la columna de hoy de Pilar Rahola, comentando una noticia de un colegio, aparecida hace poco en la prensa, al empezar el curso.

"Una escuela de Girona ha provocado la última noticia que nos devuelve a un debate recurrente. El colegio Les Alzines envió a casa a treinta chicas que vestían de manera muy exagerada. "Pero dónde van: ¿a la escuela o a la discoteca?", se preguntó la portavoz del centro y, a tenor de la descripción, sin duda las chicas iban a la discoteca.

Camisetas de tirantes, tacones altos, tal vez algún ombligo al aire y, si hago caso de lo que he visto en otras escuelas, incluso algún tanga escapado de los pantalones de cintura baja. No es que a la escuela se vaya como a la discoteca, es que muchos jóvenes creen que ambos lugares son el mismo. Y este problema que la escuela de Girona ha intentado resolver de manera expeditiva - después de aprobar una normativa-es el paisaje común de la mayoría de escuelas del país. Y no se trata de una exigencia moral,aunque el colegio esté vinculado al Opus. Pero antes de que toda la progresía saque el fusil porque es una escuela religiosa, habrá que reflexionar sobre la razón que tienen. Religiosa o no, la escuela no puede ser un lugar cualquiera, y tratarlo como tal es perderle el respeto. De hecho, el mismo respeto que se ha perdido hacia la mayoría de las instituciones de la sociedad, pérdida que ha ido paralela a la erosión que ha sufrido el concepto de autoridad. La escuela tendría que ser un templo, un espacio solemne donde el conocimiento, los valores y la convivencia, se concilian en la formación de los jóvenes. No es, pues, un lugar cualquiera. Muy al contrario, es el lugar más importante de la vida de un joven después de la familia. Sin embargo, desde que tuvimos una indigestión de mayosesentayochismo y confundimos la libertad con la jungla, hemos ido devaluando estas ideas fundamentales y la realidad es bastante explícita: ni el Parlamento, ni la policía, ni los médicos, ni los maestros, ni ninguna autoridad está bien vista y, en coherencia, se usa la pancarta de la libertad para cualquier acto de menosprecio, de imposición e incluso de vandalismo. Es como si quisiéramos retornar a los tiempos anteriores a las tablas de la ley, aquellas que nos enseñaron que la civilización nacía el día que supimos que no todo estaba permitido. Obviamente un ombligo al aire en la escuela no es el fin del mundo.

Pero es el síntoma de este pensamiento débil respecto a algunos de los conceptos más profundos de una sociedad. Es decir, es la expresión externa de un pasotismo que equipara inconscientemente aquello que es fundamental con aquello que es fútil. Por eso, muchos chicos confunden la escuela con la discoteca, porque no ven ninguna necesidad de establecer diferencias. Y, sin embargo, debemos enseñarles que no tienen nada a ver. A la discoteca van a divertirse, pero a la escuela van a formarse y, si no respetan este verbo fundamental de su existencia, nunca se respetarán a sí mismos."

 

30/04/2011

Estem amb Japó!

 
 
 
Amb els alumnes de 1r d'ESO vam voler fer un vídeo que pogués arribar als escolars japonesos, per donar-los suport en aquests moments difícils. Primer van aprendre una cançó japonesa, Sakura, i després canten una altra al·lusiva a l'amistat. Si algú en pot fer difusió perquè els hi arribi, que ho faci. Gràcies!


29/04/2011

Trobada de corals a Manresa

  
Com cada any, vam anar a Manresa a la Trobada de Corals de la ESO, des de l'institut. Érem 5000! Va ser fantàstic. Aquí deixo un vídeo que he muntat amb els enregistraments fets.


05/02/2011

Estrena de la coral de l'Institut

   
   
   
Dissabte passat, dia de portes obertes, vam estrenar la coral de l'Institut. És una coral formada per professors i alumnes, de tots els nivells. Aquest dia no van poder venir tots a cantar, perquè molts tenien partits esportius, sobre tot els nois. El públic va estar molt content i els cantaires més. Canten bé? Es pot cantar millor. Hi ha algun que desafina, però trobo que és més important que sigui feliç cantant que no pas que la cantada soni millor. No som professionals. I és un gran element de cohesió per al centre, apart de que ens ho passem super bé. Els assajos són a l'hora de pati i de dinar, o sigui que és absolutament voluntària la participació. Ara prepararem la Trobada de Corals a l'ESO de Manresa, el proper 31 de març.







13/06/2010

Mòbils i mones

 
 
 
Una professora de l'institut ens va deixar a la gaveta de la sala de professors un full convidant a reciclar els mòbils a no se on i així ajudar a no sé quina associació per la defensa dels primats. En llegir-ho no em vaig sentir gens motivada per aquest tema. Per què? Primer perplexitat, i després ja vaig saber per què: els primats em queden molt enrere en les meves prioritats. Davant està tot el que es referix a les persones i que toco cada dia i que em preocupa: l'atur, l'educació dels joves, l'avortament, la infelicitat i insatisfacció de les persones, el desconeixement de Déu, que és l'únic que pot omplir fins a vesar el cor humà...  En fi, les mones queden molt enrere... Però hi ha d'haver gent per a tot.
 
 
 

01/06/2010

Aprendices de corruptos

     


¡ESTOY HARTA DE AGUANTAR EN CLASE A ALUMNOS QUE EL DÍA DE MAÑANA NO SERÁN OTRA COSA QUE PERSONAS CORRUPTAS!!!!!!!!!!!!!

Hay algunos alumnos a los que les estamos consintiendo que se conviertan en corruptos el día de mañana: no tienen respeto más que para su propio yo, sus "apeteceres", son parásitos del sistema educativo, pues pierden el tiempo soberanamente en clase y la hacen perder a sus compañeros, porque enredan y consiguen que las clases sean un latazo: continuas interrupciones, mal ambiente... Y tienen 16 años cumplidos, es decir, ya no tienen por qué estar aparcados en un centro. Pero ahí siguen. Sin posibilidad de echarlos, al menos en la pública. Estamos consiguiendo que cojan todos los hábitos de un corrupto.

Copio, porque escribe mejor que yo, parte de un artículo de Antoni Puigverd, aparecido ayer en La Vanguardia.

(...) Me refiero a las transcripciones del caso Pretoria, en las que unos tipos podridos de poder, dinero e influencia se reparten comisiones, manipulan las ordenanzas municipales, recalifican terrenos, colocan a parientes y amigos en puestos públicos, presionan a consellers, alardean de sus contactos, se jactan de sus abusos, de sus millones, de su caviar, se burlan unos de otros y demuestran un absoluto desprecio por la cosa pública, convertida para ellos en cuerno de la abundancia, en cueva de Alí Babá.

En condiciones normales, no habríamos conocido estas conversaciones, pero un juez que perseguía delitos de fuga de capitales ordenó las escuchas. Las palabras llegan hasta nosotros con toda su crudeza. Es la cháchara de los héroes de nuestro tiempo. Cínicos de pies a cabeza, carecen de escrúpulos, vergüenza e ideología. Desprecian incluso a sus compinches. No creen en nada, excepto en su interés.

Los alumnos (aprendices de corruptos) no han leído seguramente dichas transcripciones, pero sintonizan con su filosofía. Son hijos del nihilismo del caviar. Un tiempo que ha entronizado la ironía, ha despreciado la rectitud, se ha burlado del trabajo paciente, ha adorado al becerro de oro y ha despreciado todo lo que el profesor debe transmitir en clase: el esfuerzo para aprender materias que no reportan ganancias, la paciencia lectora, la imposibilidad de llegar a fin de curso haciendo trampas, la responsabilidad individual y el respeto a las normas que rigen en la comunidad de la clase. Curiosa pedagogía contemporánea: creyendo proteger a los niños y adolescentes de los abusos del pasado ("la letra con sangre entra"), les ha dejado sin defensas ante los abusos del presente.



  
     

22/04/2010

Trobada de Corals 2010

La setmana passada vam anar a Lleida, a la XVI Trobada de Corals d'Ensenyament Secundàri. 4.200 cantaires, més de 100 centres educatius d'arreu de Catalunya, València i Andorra. Una gran festa. Aquest és un vídeo resum.







06/03/2010

Has tingut alguna relació am ell?

Els alumnes cada vegada estan més sexualitzats, en el sentit de que tot ho veuen i jutgen en clau de sexe. Passen directament de la infància al pensament adult en aquest tema. Divendres vam anar a veure un espectacle preparat pel Liceu a l'auditori de Cornellà. Allè em vaig trobar amb un altre professor de música que tembé portava als seus alumnes i ens vam saludar. A continuació, un alumne, de quinze anys, em diu:
-- Pilar, has tingut amb ell alguna relació abans?
-- Es que no pots imaginar-te una relació professional, de company, d'amistat, sense que s'hagi d'introduir immediatament la relació sexual? li vaig contestar. Quina pena. Semblen vells verds, a la seva edat. I la major part de la culpa la tenen els mitjans, n'estic segura.

25/02/2010

Entrevista a Manuel de Falla

  

L'Éric i en Jordi, alumnes de 3r A han fet un programa de ràdio on han tingut el gust d'entrevistar a Manuel de Falla. Felicitats! Està molt bé.



19/01/2010

Una clase cualquiera.

 
Copio de otro blog. Genial, refleja perfectamente lo que es el ambiente habitual de una clase cualquiera un día cualquiera.

Esta transcripción, aunque parezca exagerada, es verídica y exacta. Esto es una clase con 1º ESO (11/12 años) un jueves a 5º hora.  Los nombres de los alumnos son ficticios para que su ignorancia quede en la intimidad de la clase.

Profesor: Bueno chicos, hoy vamos a estudiar el vocabulario de las comidas en inglés: copiad estas 5 categorías (las escribo en la pizarra) y escribís en cada columna todas las palabras que os sepáis.
Amanda: ¿En inglés?
Profesor: Sí, mejor que en Ruso, en inglés.
Luis: Profe, ¿cuántas categorías?
Profesor: 5. Las que hay en la pizarra.
Luis: A mi no me caben.
Profesor: Pues prueba a poner la hoja apaisada
Luis: ¿qué significa apaisada?
Profesor: Horizontal, o sea: así (lo demuestro)
Juan: ¿qué título ponemos?
Profesor: Prueba con “Food”, que es el que he escrito en la pizarra.
Fran: ¿puedo hacerlo a lápiz?
Profesor: No, no puedes. Ya sabes que en el cuaderno sólo se escribe con bolígrafo.
Jessika: ¿Cómo se dice pepino?
Profesor: He dicho que escribáis el vocabulario que sepáis vosotros. No el que sepa yo.
Noel: ¿El huevo es una verdura?
Profesor: No, no es una verdura
Federico: ¿qué título ponemos?
Profesor: Lo he dicho ya dos veces.
Amanda: ¿Se puede poner “rechicken”?
Profesor: No, porque repollo no se dice así en inglés (risas generalizadas)
Nieves : ¿Cómo se dice calamar?
Profesor: He dicho que escribáis el vocabulario que sepáis vosotros. No el que sepa yo.
Jesús : ¿Hay que escribirlo en el cuaderno?
Profesor: Pues a no ser que quieras escribirlo en la mesa…
Ricardo: Profe, ¿Pero, qué hay que hacer?
Profesor: ¿Pero tú te has lavado las orejas esta mañana?
Nieves : ¿Puedo poner zumo en la categoría de postres?
Profesor: Mejor ponlo en la de líquidos.
Fran: ¿Puedo poner pollo en la categoría de postres?
Profesor: En este continente, no.
………………………………..
10 minutos después
………………………………..

Profesor: bueno, ahora vamos a empezar. Levantáis la mano y vais diciendo palabras; yo las escribo en el encerado. Empezamos con las verduras.
(Levantan la mano 10 alumnos y todos gritan a la vez distintas verduras)
Brócoli!, Carrots!, Salad!,  Pepination!,  Eggs!
Profesor: he dicho que los huevos no son una verdura. Y por favor, levantad la mano y esperad a que yo os nombre para decir la palabra porque no tengo 10 orejas para entenderos a todos al mismo tiempo. ¡Arturo, no le pases notitas a María que se las leo al resto de la clase!
Arturo: ¿con cual empezamos?
Profesor: con las verduras. Empieza tú, Marisol.
Marisol: Es que se me ha olvidado el cuaderno en casa.
Profesor: ¿Y qué llevas haciendo estos 15 minutos, criatura? A ver, hazlo tú, Pepe.
Pepe: ¿quién, yo?
Profesor: Eres el único Pepe que hay en la clase, así que vas a ser tú.
Pepe: Orange
Profesor: La naranja me la pones en frutas, por favor.
Juan: Profe, el otro día oí un chiste verde, ¿puedo contarlo?
Profesor: Pues aunque haya verduras de por medio, no, no puedes contarlo.
María: ¿Esto cae en el examen?
Profesor: Bueno, puede que tengáis suerte y para entonces esté recuperándome de esta clase en un sanatorio mental, y entonces no habrá examen.
Todos: BIEEEEEN!
  

04/01/2010

Concert d'any nou a Viena



 
Cada any poso de deures als alumnes de 1r d'Eso que vegin el concert d'Any Nou a Viena a la TV, i em facin un comentari. De seguida m'han començat a arribar les respostes, ja que és una activitat "on line". Sempre em sorprèn que els hi agradi, i a la vegada em ratifica la idea de que no es pot estimar el que no es coneix. Normalment comenten que van engegar la TV amb certa mandra i prevenció, però que després els hi va agradar, fins i tot com per repetir l'any que ve. És fantàstic. Copio algunes respostes:


Dani: És la primera vegada que veig aquest concert d'any nou i la veritat he de reconèixer que m'ha agradat. (...) La part final es la que més m'ha agradat quan la orquestra ha interpretat el "Danuvi Blau" i la "marxa Radetzky" de Johann Straus. Tots a casa aplaudíem al compàs de la marxa.


Mónica: Trobo que ha estat un concert molt maco, ja que cada peça tenia la seva característica: algunes amb molt de ritme i altres amb un ritme mes suau. Un exemple ha sigut la última cançó que ha fet col·laborar el públic, aplaudint.
El que m'ha agradat més han sigut els balls, perquè les noies portaven uns vestits molt vistosos i també perquè els passos del ball anaven al ritme de la música i quedava molt bé!


Irene: El concert, al principi, em va semblar molt seriós, però després vaig veure que no quan vaig sentir tots aquells sons d’animals, quan vaig veure que tiraven confeti, quan el director va disparar amb una escopeta i van sortir flors... També vaig gaudir quan vaig veure al públic aplaudint al compàs durant la última peça, i el director que els anava dirigint, també dirigia a la vegada a l’orquestra, d’esquenes. Em va agradar molt, i de vegades em vaig riure. Potser l’any que bé el torno a veure.

20/12/2009

Pentinar-se a l'aula

 

Divendres a classe una alumna de 3r d'ESO es pentinava el serrell. Estaven preparant una exposició per parelles, que han de presentar el mes que ve, i es veu que li sobrava temps.

-- Crec que no és el moment ni el lloc de pentinar-te.

Va deixar la pinta a sobre la taula, i tot seguit, la va agafar la seva companya, per pentinarse ella. (Qué dices que me opongo).

Un parell d'alumnes no feien absolutament res. Els hi vaig presentar un paper en blanc per que escriguissin la seva renúncia a aprovar la matèria. Van quedar desconcertats, però no van voler fer-ho. És a dir: no volen treballar, però tampoc volen acceptar les conseqüències de la seva manca d'esforç.

-- ¿Sabes que pienso? Li vaig dir a un d'ells, que repeteix curs. -- Que eres un malversador de fondos públicos, un alumno corrupto. Estás en la enseñanza pública, gratuita, y el esfuerzo que la sociedad está haciendo por tu educación lo estás tirando a la basura.


Va seure al seu lloc, però va continuar sense fer res. L'altre dia llegia no sé on que els alumnes rebrien classes de no sé què perquè no fossin uns petits Millets. Jo ja fa temps que imparteixo aquestes classes.

 

05/11/2009

Gitanillo de Can Tunis

Impresionante vídeo de La2. Un gitanillo de once años, mientras conduce un coche paseando por su barrio, nos cuenta la vida de éste y sus aspiraciones personales. Pensando en mis alumnos que lo tienen todo y pasan de todo (algunos), me hierve la sangre al ver cómo tiran a la basura las oportunidades que les brinda la vida.


28/09/2009

¿Me das un "clinex" de la gripe A?


Pilar, ¿me das un clinex d'estos de la gripe A? Esta fue una petición de un alumno en clase anteayer. Entre las medidas protocolarias que debemos seguir los docentes es tener en el aula pañuelos desechables por si los alumnos los necesitan. Absurdo. Los alumnos siempre han llevado sus propios clinex en la cartera, porque los mocadors --literal "mocadores"-- de tela no saben ni que existen. Ahora se los proporcionamos gratis. Todo un adelanto.

11/06/2009

Pilar, ja has vist el meu dossier?


Un alumne de 3r d'ESO va entrar a classe quan estava amb els de primer d'ESO, per preguntar si ja havia vist el seu dossier i li havia corregit. És un alumne que va fer música el primer quadrimestre, i va suspendre. Es va passar totes les classes a les que es va dignar assistir, pensant si es feia o no un piercing a la llengua. Quan per fi se'l va fer, només jugava amb el tal piercing, sense fer res més. Per poder fer l'examen de recuperació al juny, necessitava recuperar tot el treball que no havia fet, i entregar-lo en un dossier.

Li vaig dir que jo el dossier no l'havia rebut. " ¡Qué sí, te lo dejé en tu casillero de la sala de profes! ¿Lo has perdido?" em va preguntar amb tota innocència. Li vaig dir sense perdre la compostura que no digués mentides, "que antes se coge a un mentiroso que a un cojo". I se'n va anar, amb la cua entre les cames, sense insitir-hi: no li havia sortit la jugada. Amb els pantalons sota el cul, caminant com un pingüino. Qué poca solta! Si no hagués tingut un mínim d'experiència, m'hagués trencat el cap pensant on podria estar el ditxós dossier...

01/05/2009

Trobada de Corals de l'ESO 09


Dimecres vam tenir una Trobada de Corals de la ESO al Palau Sant Jordi: 4000 alumnes de 12 a 18 anys cantant a l'unissó sis cançons que vam preparar cada centre pel nostre conte. El millor va ser el molt que van gaudir els alumnes. Va ser una jornada molt festiva, perticipant d'un gran concert. Jo no vaig veure cap grup que anés només a mirar, i aquest és el gran èxit de la Trobada.

Vídeo