Per fi ja estic de vacances!. No cal que marxi de viatge, ni que faci coses estranyes... Només l'alegria quan em llevo (perquè em llevo a la mateixa hora que em llevava), perquè no he d'anar a l'instiut ja em fa saber que estic de vacances. Estic cansada. Molt cansada. Cansadíssima. Bé. Tinc dos mesos per recuperar-me. Sembla mentida la capacitat que tenim de fer-ho. Quan arriba setembre ja tinc ganes de començar les classes una altra vegada, i retrobar-me amb els alumnes. Suposo que és un repte.
Però l'ensenyament cada vegada està més difícil, i l'administració ens va collant cada vegada més, mentre s'omple la boca amb els ordinadors que han posat a les aules. No necessitem ordinadors. Necessitem persones, professors. Amb la Logse vem aconseguir reduir la ratio a l'aula: vint-i-cinc alumnes. El proper curs en tindrem més de trenta. I sense capacitat de tractar la diversitat amb desdoblaments. A tercer d'ESO, el curs més difícil sempre, a l'intitut l'any que ve en tindrem més de noranta, en tres grups. Els alumnes repetidors de tercer, i els que han repetit segon que passen amb tot suspès perquè ja no poden repetir més, superen el 30%. És a dir un de cada tres alumnes no deixaran treballar als altres dos. Al claustre se'm va ocórrer dir perquè no els posàvem tots junts en el mateix grup, i així els altres podrien treballar. Innocent! Quasi em van dir que perquè no els hi posàvem també una estrella groga a la màniga. Una idea totalment incorrecta políticament, malgrat molts professors després em donaven la raó.
Un altre exemple: ens muntaran dos barracons per tenir dues aules més, perquè guanyem un grup a 1r d'ESO. Però Ensenyament només ens donen mobles per una. No entenen que els alumnes no poden anar amb la taula a coll quan canvien d'aula. Al·lucinant.
Copio aquí l'enllaç a un altre blog d'un articulista d'un diari andalús, també professor d'institut. També està molt cansat! I sembla mentida els comentaris que ha rebut. Hi ha gent molt bèstia!
Entrades
