No em vaig apuntar a la Via perquè em tocava cuidar de la mare, però va venir una tieta i em vaig escapar cap al Passeig de Gràcia / Diagonal. Allò no era una cadena sinó una manifestació. Em va agradar sobre tot, l'ambient de festa i de bon rotllo de tothom, gent barrejadíssima: grans, petits, joves, famílies, moltes criatures, i molts somriures. Sobre tot, molts somriures, molta alegria. Qui pensa que això no surt del carrer, que és una invenció dels polítics, és que té els ulls tancats, que no vol veure. De què tenen por? Senyora Santamaria, la forma de que los que no se manifiestan también tengan voz es con una consulta ¿no?
Aquestes fotos són meves.
Entrades
