Xavier Theros
Destino 2017
Premi Josep Pla 2017
La novel·la està ben escrita, amb un llenguatge ric i suggestiu.
Per altra part, les novel·les històriques sempre són interessants perquè al situar l'acció en un context històric concret, potser desconegut pel lector, informen mentre entretenen. Però en aquest cas, l'ambient descrit és tan opressor, desagradable, violent, tètric... que treu les ganes d'acabar el llibre. Els protagonistes són barroers, males persones... no se'n salva ni un. Potser sí que la Barcelona de l'època era així, però, no tenia cap contrapunt positiu? Tothom era igual de malvat i sense escrúpols? L'autor presenta tota l'estona un ambient i uns fets molt desagradables, fins el punt de que la lectura no produeix plaer. I si no ho fa, val la pena? Jo penso que no. Un 6.
“Barcelona, 1843. Una nit d’estiu, un nen apareix degollat en un fumador d'opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d'edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l'odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d'esclatar la revolució. Per reprimir-la, l'exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos.
Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d'esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures.”
Entrades
