"L'Orgia verbal, Converses amb Màrius Serra"
Barnils, Biel
Edicions Dau 2010

El to és desenfadat, i potser una mica superficial en temes transcendents, com és l’últim capítol sobre mort. No es declara creient, però té una idea de la religió com una cultura judeocristiana on no s’hi hi troba còmode. Repeteix una sèrie d’estereotips que pel meu gust potser demostren poca profunditat. No s’ha pres la molèstia de veure d’on ve, a on va, i quin sentit té per els creients. Tots van dins el mateix sac.
Els dos protagonistes del llibre es coneixen molt, tracten a la mateixa gent, estan de acord en tot, i això fa que el llibre sigui poc interessant, poc intens. Adient per els fans del Màrius i els seus jocs de paraules. L’edició ha escollit un tipus de lletra que no es llegeix gaire bé: molt atapeïda i amb l’interlinea ample.Un 6.