"El primer dia de les nostres vides"Teresa Roig
Proa 2010
"En Daniel és un comptable i pare de família de cinquanta anys que viu aclaparat per la rutina. Un dilluns, esperant el metro per anar a la feina, tot el pes de la seva grisa existència li cau al damunt. Ha tocat fons. Aleshores, veu una noia especial a l’andana i, sense saber per què, la segueix. Aparentment, en Daniel i ella no tenen res en comú, però junts passaran vint-i-quatre hores a la deriva per la ciutat, al marge de la resta del món. Un dia que els canviarà per sempre.
Teresa Roig ha escrit una història d’amor gens convencional, que posa l’èmfasi en les segones oportunitats que ofereix la vida. Perquè tot final obre un principi. I perquè només quan t’adones que estàs perdut pots trobar el camí."
He llegit aquest llibre amb un cert desassossec, pel plantejament de la història, de forma que si el final no fos com és, no m'hagués agradat llegir-lo. Història de segones oportunitats, bonica, plantejada en el món actual, amb totes les seves contradiccions.
Els personatges no em semblen gaire creïbles, o potser els hi falta una mica de descripció psicològica, sobre tot en Daniel. I també trobo bastant irreal la manca de transcendència. Que tot es resolgui amb una abraçada final, és difícil de pair. Si l'amor no és purificador, tornarà a caure en el mateix forat.
És interessant veure com en Daniel trenca amb la rutina diària, trobant-se amb la Helena. Si no, no hagués estat capaç de replantejar-se la seva vida i sortir del forat. És important fer una manera de recés, de parada, cada un quan pugui, per replantejar les coses importants sobre la pròpia vida, interioritzar i pensar sobre un mateix. Un 7.
Entrades
