1/21/2013

"Molles per no perdre'm"



Molles per no perdre'm
Tibau, Jesús M.
Editorial Petròpolis 2012


Aquesta proposta literària me la va enviar l'autor, perquè el llegís i dir la meva si em venia de gust. Els reis m'han portat un Reader Sony i amb aquest llibre l'he estrenat. El gènere del relat curt m'agrada molt. I aquest autor ja el coneixia, vaig llegir "I un cop de vent els despentina".

Amb aquests relats en forma de dietari, en Jesús ens desvetlla una mica de la seva ànima. I què hi trobem? Sentit de l'humor, de la família, gust per les coses petites, sentit de la observació, sensibilitat, optimisme, una sana filosofia de la vida... Tots patim a la vida desengany, entrebancs, petites traïcions inesperades... però aquestes no ens les explica, i la veritat, és d'agrair. Ens mostra sempre la part amable del dia a dia. 

M'ha agradat molt. Un 8. Es publica en format digital. Més abaix deixo l'enllaç per si el voleu comprar, val un 1,50 €. Copio uns fragments.

"6. Fa tot just 20 minuts he enviat un paquet especial per correu certificat, per tal de participar en un premi literari. Espero tindre sort, perquè al paquet l’acompanya una petita anècdota de les moltes que ens regala la vida, a ports pagats. 

L’ordinador que utilitzen per tramitar els enviaments no funciona gaire bé (“és dilluns”, diuen les treballadores de Correus) i cal reiniciar-lo, amb la coneguda música que sona cada cop que s’engega un d’aquests aparells. Breus segons després, com esperant el senyal d’un director d’orquestra, sona una altra melodia de les lleixes del darrere. “Són les set i mitja”, diuen. Ja fa dies que a la mateixa hora, puntual com un rellotge, surt aquesta música d’un dels paquets abandonats a la lleixa, sense que cap client el vingui a recollir. N’hi ha que no tenen respecte pels pobres paquets, ansiosos d’arribar als seus amos.

18. Fa mesos hem descobert a casa que els granets de magrana són un bon ingredient a les amanides. Destaca el seu roig sobre el fons verd de l’enciam, esquitxen d’alegria el plat i en cada un dels mossos notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor. Val la pena acompanyar els nostres dies amb un granet de magrana.

19.  Anem sempre atrafegats amunt i avall, fent tard, i si mirem el rellotge, encara fem més tard. El món sembla que no pari de girar i sovint sentim la vanitat de creure que la nostra presència és imprescindible. Però tot això és fals. 

Per sort, existeixen petits oasis on tot aquest món irreal que ens aclapara no hi té entrada. Un d’aquests llocs màgics, que ens proporciona la possibilitat d’aturar el temps: la barberia. 

Quan hi entres, t’has d’esperar un moment, però aquest instant no és tens com a la visita del metge, ni emprenyat com a la cua d’un lloc oficial. Aquí pots fullejar sense pressa les darreres declaracions abans o després d’un partit, i fer un cop d’ull a determinades pàgines plenes de fotos de l’Interviu. 

Sovint s’estableix una amable tertúlia que normalment gira al voltant del futbol o de la política municipal, però sense discussions ni mal rotllo, mentre et passen les mans pel cabell i se te’n van els mals de cap. Qui sap, potser algú hauria de tenir la idea de convertir l’ONU en una gran barberia, i el món giraria millor."