HaruFlavia Company i Navau
Catedral 2016
Molt original aquest llibre. Explica la vida de la Haru, una adolescent, que, a punt de morir la seva mare fa prometre-li al seu marit que portará a la Haru a un dojo. Un dojo, paraula d'origen japonés és una escola on s'ensenyen arts marcials i ensenyaments típics japonesos. en el cas de la Haru, el tir d'arc. Passa allí cinc anys, aprenent, el tir d'arc, però també ensenyaments molt savis per a la vida. Está molt ben ambientada, sembla mentida que la autora sigui argentina. Al començar tot s'escau massa lluny pel lector, però poc a poc et vas fent a la forma de dir i a la filosofia subjacent. Encara que té elements gairebé onírics, es llegeix molt bé. M'ha agradat molt. Un 9.
"Després de llegir la història de la Haru, llegiràs la teva vida d'una altra manera.
"Mai no tiris contra ningú; mai no tiris per seduir ningú; mai no tiris per ser més que ningú; mai no tiris per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir."
Aquestes són les paraules que acompanyen la Haru des de la seva entrada al dojo, on aprendrà l'art del tir amb arc, fins al camí vital que li farà qüestionar-ho tot, arriscar-ho tot i perdre-ho tot. Per rebre-ho tot."
"Haru sigue el camino que le marca la vida. El destino es demasiado fuerte como para desafiarlo.
"Kumiko comunicó la decisión a su hija, al volver de aquel que se convertiría en su último viaje. Sentadas en la mesa de la cocina, mientra cortaban la sandía. Haru se negó y dijo que, antes, huiría de casa y no la encontrarían nunca. Kumiko sonrió con paciencia y le dijo, quien huye tarde o temprano tiene que volver para poder marchar. (...) Ha llegado el día de marchar, pero Haru no lo ve así. Haru siente que la expulsan. Está sentada al pie del ciruelo que plantaron los tres cuando ella cumplió cinco años y piensa que quizás su madre le diría, Haru, quien se siente expulsado tarde o temprano tiene que volver para ser capaz de marchar. ¿Cómo puede haber salido el Sol un día más, después de su muerte?"
Entrades
