16/06/2009

La clase


Está bien esta peli, porque refleja cómo es actualmente una clase en un aula de 3º de ESO con bastante realismo. Muestra el continuo diálogo del profesor con los alumnos que le interrumpen continuamente con las cuestiones más peregrinas, vengan al caso o no, sirviéndose éste para aclarar conceptos o introducir otros nuevos, y sobre todo, para hacerlos pensar, que es lo más difícil actualmente conseguir de ellos. Al ver este primer fragmento, uno se estresa, con lo que uno te haces a la idea de cómo acaba un profesor después de sus cuatro o cinco clases diarias. Me vi perfectamente reflejada.

También es muy común esta especie de desorientación del profesorado, que no saben muy bien qué quieren conseguir de los alumnos, hasta qué punto dejarse engañar o tener en cuenta las circunstancias adversas de cada alumno para justificarlo, qué castigo emplear... El nerviosismo de una situación en que se acaba perdiendo los papeles y diciendo cosas que traen consecuencias, y que nunca se deberían haber dicho...

Me sorprende que en Francia los alumnos traten a los profesores de usted. En Cataluña nos tutean en los institutos. A veces, cuando algún alumno no es respetuoso le he obligado a tratarme de usted. Antes funcionaba, pero ahora ¡no saben hablar conjugando la tercera persona del plural! Tampoco saben usar el tratamineto de vos en catalán, que hace cincuenta años era bastante frecuente, incluso para dirigirse a los padres.

En fin, creo que es una película bastante aprovechable y original, casi tipo documental. Y la actuación de los alumnos es magnífica: se interpretan a sí mismos. DeCine21.

12/06/2009

Bill Gates y la disminución de la población mundial

Copio de una web y de un blog RAYOS Y TRUENOS, pero creo que hay que dejarse ya de eufemismos y hablar claro.

El deseo de disminuir la población mundial es muy antiguo. Yo no sé que pretende Bill Gates y sus adinerados amigos. Estamos machacando al Planeta desde hace doscientos años; y de una manera más ordenada, hipócrita y fructuosa en el siglo XX. Se cuentan por millones los abortos; por millones los muertos en guerras en la primera mitad del siglo; estamos dejando morir a África en su propia inmundicia y en sus guerras étnicas; la pobreza mortal de países emergente, como son India y China; las muertes infantiles en el Tercer Mundo; su propia esperanza de vida bajísima… ¿Y todavía quieren más? ¡Qué sinvergüenzas! Desde luego habrán conseguido sus millones trabajando duro, pero esa confabulación me hace dudar de su catadura moral: ¿si ahora pretenden matar (que esa es la palabra, pues la vida brota incesante e insaciablemente), qué no habrán hecho en algunos episodios de su quehacer profesional?

Es como para quedarse pasmado, presenciando tanto egoísmo solapado de bienestar; o sea, que para estar yo cómodo, tengo que emprender políticas antinatalistas, la eutanasia y dejar que los países pobres se hundan en su miseria. Bien, curioso modo de enfocar los problemas al estilo Hitler o Stalin. ¿Para qué dejar nacer si van malvivir? ¿Para qué cuidar si van a mal morir? Realmente estas preguntas esconden un egoísmo feroz, una falta de sentimientos humanos preocupante. Esta demostrado que, si los Estados poderosos se organizan bien, si se lucha contra la corrupción en los países pobres, no tiene porque haber hambre en el mundo, ni ausencia de prestaciones sanitarias, ni nada. Esos países ayudados por los más favorecidos sabrán con el tiempo crearse su propia riqueza. Ello es costoso, tan costoso que a Bill Gates no le gusta.

Menos mal que no todo el mundo piensa igual, ni mucho menos; pero la batalla está en su punto más álgido.

Reproducimos un trabajo del reputado Profesor Juan José García Noblejas, en el que se mete de lleno en el problema, contando con el apoyo de prestigiosos investigadores y entendidos en la materia.

11/06/2009

Pilar, ja has vist el meu dossier?


Un alumne de 3r d'ESO va entrar a classe quan estava amb els de primer d'ESO, per preguntar si ja havia vist el seu dossier i li havia corregit. És un alumne que va fer música el primer quadrimestre, i va suspendre. Es va passar totes les classes a les que es va dignar assistir, pensant si es feia o no un piercing a la llengua. Quan per fi se'l va fer, només jugava amb el tal piercing, sense fer res més. Per poder fer l'examen de recuperació al juny, necessitava recuperar tot el treball que no havia fet, i entregar-lo en un dossier.

Li vaig dir que jo el dossier no l'havia rebut. " ¡Qué sí, te lo dejé en tu casillero de la sala de profes! ¿Lo has perdido?" em va preguntar amb tota innocència. Li vaig dir sense perdre la compostura que no digués mentides, "que antes se coge a un mentiroso que a un cojo". I se'n va anar, amb la cua entre les cames, sense insitir-hi: no li havia sortit la jugada. Amb els pantalons sota el cul, caminant com un pingüino. Qué poca solta! Si no hagués tingut un mínim d'experiència, m'hagués trencat el cap pensant on podria estar el ditxós dossier...

02/06/2009

Retorn amarg, de Lluïsa Forrellad



"Retorn amarg"
Forrellad, Lluïsa

Angle Editorial

Recreació d'un poble català a finals del segle XIX, just quan el progrés --electricitat, tren, fàbriques-- començava a trencar-ne els costums ancestrals. A Fortiana, un poble al peu de les Guilleries, el destí dels personatges canviarà de forma radical durant els dies de la festa major. sobre tot per a Lesmes Padrós, a qui sembla que la sort li gira l'esquena. Al llarg de la novel·la els diàlegs són d'una vivesa difícilment igualable, i la llengua és riquíssima, plenament ajustada als personatges, siguin pagesos o vilatans, tots ells esplèndidament caracteritzats.

No coneixia aquesta autora. Gràcies al blog de la Beatriz, que ja n'ha ressenyat dos, m'ha vingut curiositat de lligir-la, i no m'ha decebut gens. El llenguatge és molt ric, tant que gairebé es necessita diccionari per seguir-lo totalment. Jo ha preferit llegir de corregut.

Els personatges són molt reals, primitius, plens de passions, però profundament humans en la seva simplicitat. Llegiré els altres tres que ha publicat, un d'ells, el primer, premi Nadal 1953. Es veu que la van acusar de plagi d'un autor anglès. Algú sap alguna cosa? Bé, aquest el recomano vivament. Un 9.

31/05/2009

L´escola forma persones, no robots


Molt bona la carta d'un lector d'avui de La Vanguardia, que copio més abaix. Parlem de fracàs escolar quan hauríem de parlar d'una altra cosa: hi ha fracàs quan algú s'esforça i no arraiba a la fita. Però si no hi ha cap esforç, no es fracassa. Simplement es la conseqüència lògica d'aquest comportament passota i deixat. I com sempre, l'administració capficada a començar la casa per la taulada. A continuació a La Vanguardia ve el relat d'un matí a un institut públic. No té desperdici.

EL LECTOR EXPONE

L´escola forma persones, no robots

RAMON MAS SANGLAS - Santa Eugènia de Berga (Barcelona)

Una vegada més, arribem massa tard en la implantació de les noves tecnologies: el portàtil. La taula digital (surface)vol suplantar l´ordinador individual. Aquesta obsessió del Govern per informatitzar els nostres alumnes no és una fal · làcia més per amagar el fracàs escolar, prioritzant la tecnologia punta per davant de l´esforç personal?

Abans de mecanitzar-se, l´alumne ha de moblar la ment, descobrir camins per potenciar capacitats i ser creatiu. L´ús comprensiu del regle, l´escaire o el compàs (per exemple) és una habilitat de manipulació a priori. Després, la màquina agilitzarà l´execució del projecte. Calcular la superfície d´un espai o el volum d´una habitació requereix saber el perquè d´unes fórmules que la computadora aplica, però no explica. No podem convertir un instrument en un fi.

Els hàbits de treball se solidifiquen amb la voluntat d´un aprenentatge basat en la memorització intel · ligent de les taules de multiplicar, el poema raonat i memoritzat, l´obra de teatre comprensiva i expressiva.La deducció matemàtica, la lectura eficaç controlada, el càlcul mental ràpid diari i la memòria positiva, entre d´altres, formen part del bagul del passat que hem de recuperar com a valors imprescindibles, que no aporten la informatització i les seves excel · lències. Sabem pel que coneixem, aprenem o experimentem.

Les fonts científiques i de consulta són gairebé il · limitades, començant per internet. Però no és suficient saber on és, sinó què és el que busco i com assimilar-ho. No serà millor escola la més ben tecnificada, sinó la que més bé apliqui aquests recursos, força complexos en un grup, com a eina habitual continuada. No és tasca del docent crear llibres i classes virtuals o digitals; per això hi ha els editors informàtics. El magister imparteix conceptes que ha de consolidar l´alumne amb diversos mitjans i procediments avaluats, amb el rigor de la dedicació i la constància. Els botons d´un teclat, d´una consola o d´un robot no creen sentiments o idees; només instrumentalitzen, faciliten i visualitzen la feina.

La calculadora o un traductor de llengües no processen els coneixements ni poden suplir l´esforç memorístic i aplicar unes operacions o fórmules, ni l´estudi de la sintaxi gramatical i el lèxic. No pretenem disposar de tècniques màgiques per formar bons estudiants. El consumisme més capdavanter en robòtica no ens situarà a la capçalera del rendiment escolar, si bé hi ajuda.

Com diu un adagi clàssic de la pagesia: "Si l´ase no vol beure, l´amo ja pot xiular". Traduïta l´argot escolar: qui vol, amb ordinador o sense, se´n sortirà.

29/05/2009

Me gusta leer

Vídeo promocional de Mondadori. Me parece genial. ¿Te reconoces? ¡Yo sí!

FC Barcelona. "Copa, Liga y Champions"

Copio esta entrada de Hilario, que sólo reseña libros en su blog, y de ahí esta entrada tan original.





Ayer por la noche acabé este gran libro, que me ha tenido ocupado desde septiembre. Ha sido una experiencia increible, el final simplemente inigualable, ¡menudo mes de mayo de alegrías me ha dado!. Había leído todos los años un libro de este autor, unos buenos y otros no tanto, pero este ha sido el mejor con diferencia. Ha habido momentos de tensión, donde los personajes tenían que sufrir, pero en general he disfrutado como un enano. Le he cogido un gran cariño a Messi, Etoo, Henry, Iniesta, Xavi, Puyol, Piqué, Alves, Toure y Guardiola; no sabría quedarme con uno sólo. El autor tiene una pluma exquisita, ha escrito una auténtica obra de arte.

¡FORÇA BARÇA!

27/05/2009

Aiguamolls de l'Empordà





Dissabte vaig anar per primera vegada als Aiguamolls. Va fer un dia esplèndid. Vam passar calor, sobretot a migdia. Em va agradar molt, i vaig veure ocells que no havia vist mai: un cabussó emplomellat, una fotxa amb la seva cria, amb el cap vermell! També un parell de daines. I cames llargues, martinets blancs...

Em van fer molta gràcia els nius de les cigonyes, amb les cries, com cases de protecció oficial: éren plataformes elevades sobre un poste de fusta, on les cigonyes construeixen el niu. Tornaré, perquè només em va donar temps de fer dos itineraris. Me'n falten altres dos.

Vam dinar a la platja i després vam anar a la desembocadura del Fluvià, molt pintoresc també.

Vull posar més imatges, però no sé com es fa per poder repartir-les. Em surten totes sobre el text.

26/05/2009

El intercambio


Muy buena esta película, no conocía a la Jolie. Pero que acontecimientos tan horrorosos relata, más basándopse en un hecho real. ¿Cómo es posible?

Una madre que vive sola con su hijo de unos 10 años, al volver a casa descubre que éste ha desaparecido. Al cabo de un par de meses la policía lo recobra, pero después de la primera impresión está convencida de que no es su hijo, a pesar de la que la policía asegura que sí, que es ella la confundida y que lo que ocurre es que no quiere asumir sus responsabilidades maternas. DeCine21.

24/05/2009

El sobre rojo

Copio de otro blog:

El sobre rojo

Mayo 22nd, 2009 · 6 Comments

Estaba sentado en el último banco de la iglesia cuando se me acercó una señora setentona, de rostro enjuto, piel blanquísima y ojos claros. Llamó mi antención y de una bolsa de plástico color verde botella sacó un sobre rojo manuscrito. Me lo entregó. “Lealo por favor”, dijo mientras esperaba de pie a que terminara de leerlo.

El anverso del sobre decía:

“Presidente Barack Obama

The White House

1600 Pennsylvania Ave.

Washington D.C 20500″

En el reverso ponía lo siguiente:

“Este sobre representa a un niño que murió en un aborto. Está VACÍO porque esa vida no pudo ofrecer nada al mundo. La responsabilidad comienza con la concepción. A usted le dieron el derecho a la vida. Por favor, deje que todos los no nacidos reciban ese don precioso de DIOS”.

Cuando terminé de leer, levanté la vista y ella me respondió con una sonrisa bondadosa.

“Si está de acuerdo, no tienen más que ponerle un sello y su remite, y envíelo así, como está, vacío”.