20 de febrer de 2009

Poesia i música en diàleg (1583-1692)

Magnífic concert que vaig anar a escoltar dimecres nit. De Le Concert des Nations, de Savall. Era música anglesa barroca, una música que és difícil d'escoltar, perquè el barroc està dominat primer pels italians i després pels alemanys. Recull música de tres compositors, Johnson, Locke i Purcell. A demés, Savall sempre fa espectacles on la música no és l'única protagonista. En aquest cas, incloïa a demés uns declamats a càrrec d'Enric Majó, molt ben preparats, de textos de Shakespeare. De fet, molta de la música que es va sentir era música incidental per a les representacions de les obres d'aquest autor.

Els instruments eren reproduccions dels originals de l'època, amb notables diferències:
- Les dues trompetes, per contes de claus tenen forats, i són més llargues que les actuals.
- Hi havia un intèrpret de guitarra barroca i tiorba, una mena de llaüt.
- Un violone, com un contrabaix, però amb cinc cordes.
- Les flautes travesseres de fusta, els oboès amb les canyes més grans.
- El violí del concertino em va semblar més petit de l'habitual. No sé si realment era així.

I en acabar ens van regalar dos vises. Un goig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada