Premi a la integració La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País reconeix amb un guardó la feina en pro de la cohesió social del centre Braval. Notícia publicada per La Vanguardia.
30 de març de 2009
Luis Benvenuty // La Vanguardia
La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País reconeixerà avui al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el treball del centre de suport socioeducatiu Braval en pro de la integració i la cohesió social. Un any més, la societat nascuda el 1822 i avui presidida per Miquel Roca es manté així fidel al seu compromís amb el progrés i la cultura catalana.
Durant l’ultima dècada els avui guardonats amb el premi Pelfort i Xinxó han treballat en el multiètnic Raval perquè siguin la cultura del país i els seus principals valors els nexes que uneixin la gran diversitat de nouvinguts en un sentiment col·lectiu. Perquè els nouvinguts assumeixin Catalunya com la seva nova terra, realment desitgin contribuir al seu desenvolupament i no la vegin només com un mecanisme de promoció personal. I tot des del respecte a la diferència, però sobretot des de la recerca de la trobada, el futbol sala, el basquet i les excursions.
Aquí es compten més de 130 xavals, principalment adolescents, 30 nacionalitats, inclosa l’espanyola, una desena de religions, cinc equips de basquet i altres tants de futbol sala, tots ells molt multicolorits. Josep Masabeu, director de Braval, explica que el centre està obert a tota la mainada del barri, siguin d'on siguin. Tots són seduïts amb l’esport, les lligues del Consell Escolar, els brillants equips i les colònies d’estiu i Setmana Santa. “Després fem que vinguin també a fer els deures de l’escola. Perquè participar en el sistema educatiu, aprendre català, castellà i els nostres costums, és essencial per a la integració –explica el pedagog–, i si no estudien i falten a classe acaben xupant banqueta. Pretenem que surtin endavant, que triomfin en els estudis i després entrin d’una manera competitiva en el mercat laboral alhora que assimilen la nostra cultura. Els recolzem en cada pas”.
Prop de 50 voluntaris fan possible aquesta feina. Els nois provenen de famílies desbordades. El pare d’un d’ells treballa tota la nit, i la mare tot el dia. Aquí no es fa tant un treball de correcció com de prevenció.
Filipins i dominicans es decanten pel bàsquet, espanyols i sud-americans pel futbol sala, pakistanesos, europeus de l’est i marroquins no tenen preferències... “no són gens homogenis, els immigrants són molt diferents entre si, malgrat que moltes vegades tendim a veure’ls com si tots fossin iguals. Tractem d’emfatitzar els seus valors comuns: l’esperit de treball, la importància de l’amistat, la solidaritat... i aglutinar-los en la nostra cultura. Per això els portem d’excursió al Consistori, la cavalcada de Reis, al Parlament, la carrera de El Corte Inglés... perquè coneguin les nostres institucions i hàbits, sàpiguen com funciona la democràcia, com sorgeixen les nostres lleis i costums, i les respectin i interioritzin”. Perquè el respecte a la diversitat té els seus límits.
“És molt difícil canviar la mentalitat de l'immigrant que va arribar amb 30 anys d’edat, però els seus fills encara estan construint la seva personalitat. De vegades aquesta societat té massa pressa quan parla d’integració. És un procés de lustres. La primera generació d’immigrants està en terra de ningú. Però no ens podem permetre que la segona no faci arrels. El seu desarrelament és l’origen de la crema de cotxes i la fractura social”.
Quinze nois del Braval acaben d’acabar l'ESO. Sis ja han arribat a la universitat, un d’ells acabarà aquest any la carrera d’enginyeria informàtica. Mentre que al voltant de 35 estan treballant amb contractes indefinits.
Entrades
