“El silenci”
Hernàndez, Gaspar
Premi Josep Pla 2009
Columna Edicions SA / Destino 2009, ISBN 978-84-9710-103-5
He llegit aquest llibre perquè m'ho ha demanat una amiga llibrera. Però no m'ha agradat gens.
La novela
En una habitació de l’illa de Formentera, un home, professional de la ràdio, parla durant tota la nit a una noia japonesa despullada, adormida mitjançant un somnífer. La noia és Umiko, que es guanya la vida donant classes de meditació zen. Pateix un tumor cerebral i està convençuda que mitjançant visualitzacions i un exercici programat per una amiga seva, que es realitza a aquesta nit, es pot guarir. Durant la vetlla, l’autor parla sobre el seu tracte de la Umiko, llegeix un diari que va escriure durant la seva estança a un monestir zen, i també recorda el tracte amb persones reals com Baltasar Porcel o Malkovich.
En aquest monòleg nocturn, l’autor reflecteix el seu coneixement, amb cert escepticisme, de tots aquest temes pseudo-espirituals: l’exercici de la meditació, el creixement personal, les medecines alternatives, els llibres d’autoajuda. Tot molt ben documentat i barrejat. Com si busqués la transcendència de la persona, la part més espiritual, però sense Déu.
L’únic valor que té el llibre es que està ben escrit, però la trama argumental no s’aguanta i és francament desagradable.
L’autor
Gaspar Hernàndez és periodista i dirigeix un programa de ràdio, L’ofici de viure, sobre tots aquests temes que toca a la novel·la, amb convidats als que entrevista i trucades dels radiooients.
Segons unes declaracions a una entrevista, “el que més valoro de la vida és l’amor, el sentit de la vida és donar i rebre amor”. Però segons la seva novel·la, l’amor per a ell té un component sempre sexual. L’amistat no seria amor, de fet no l’hi diu amor i la distingeix de l’amor. És una altra cosa. “Com a qüestió secundaria, (sobre el sentit de la vida) seria ser coherent amb la teva essència sigui quina sigui. Cal intentar intuir-la i ser coherent amb ella”. Què vol dir amb això? Aquest filosofia impregna el llibre.
Públic apropiat
Per un públic adult.. No val la pena llegir-lo: no aporta res, només un vernís superficial sobre aquestes qüestions esotèriques. No el recomanaria a ningú.
Entrades
