"La mà de ningú"

   
   
La mà de ningú
Vicent Usó
Proa 2011

M'agrada llegir novel·la catalana, però la major part de les vegades em porto una gran desil·lusió, com ha estat aquest cas. Novel·la negra, arrenca bé, però a les poques pàgines ja era tot ple de sexe. Suposo que l'autor té les seves raons per empastifar-ho tant, però jo he deixat la lectura, farta, a la pàgina 100. Insuportable. A més la presentació dels personatges és lenta, i no enganxa fins el punt de passar de tot i intentar esbrinar el final.
Està ben escrit. L'autor es de Vila-real, i té gràcia com els protagonistes, encara que francesos, parlen aquest català curiós. En fi, si algú no li molesta llegir porqueries, que m'expliqui el final. Un 3.

"La vida és molt tranquil·la en aquell poble del nord de França. Un matí de novembre, però, un pagès de setanta-sis anys, antic combatent a la guerra d’Indoxina, troba una mà amputada enmig d’un camí rural. Una mà que ningú no sap com hi ha anat a parar. A partir d’aquesta troballa macabra, s’inicia una història que anirà creixent amb la intervenció d’altres personatges: un transportista que conversa tot el dia amb una amant imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que fa malabars, un metge vidu amb dues filles petites, una dona que busca començar una nova vida a un castell de la Borgonya... Sis persones aparentment normals i corrents, però que, tanmateix, amaguen sempre algun secret. Sis vides senzilles que es veuen transformades, de sobte, per una crim que té a veure amb una trama de gran abast, vinculada a un episodi fosc de la història recent d’Europa."