14 de març de 2010

Els convidats, d'Emili Teixidor

"Els convidats"
Teixidor, Emili
Columna 2010

"Amb aquesta novel•la, Emili Teixidor torna al món de Pa Negre, en un aspecte nou d’aquell temps de després de la guerra, el de l’entrada als pobles i comarques d’una tropa que aquest cop no és militar, sinó cultural. Són Els convidats, que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l’ajut de la gent del país i col•laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d’un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb les tragèdies col•lectives.


Amb un estil àgil i acurat, l’autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans per acabar d’omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen."

L’argument d’aquesta novel•la és el que menys importa. L’autor defineix amb fragments de converses i pensaments del personatges la seva pròpia idea sobre els falangistes i vencedors de la guerra civil espanyola. Res de nou, però amb poca independència ideològica, massa partidista. Inclòs l’Església en la figura dels dos capellans del poble, sobre tot la del vicari, queda al marge: també pren partit al costat dels vencedors i vol ajudar a depurar i instaurar el nou ordre. Tampoc les malifetes permeses per el govern de la segona república queden amagades, però només per demostrar la passivitat de la gent, que es doblega al que toca, sense pensar més enllà. 
M'agrada molt com escriu aquest autor. Un 8.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada