07/04/2021

No diguis res

 
Patrick Radden Keefe
Periscopi 2020

Magnífica investigació sobre la Irlanda del Nord des de 1972 fins als nostres dies. Está escrita amb molt de rigor, posant l'accent sobre tot a uns quants protagonistes, les germanes Price, Gerry Adams y Brendan Hughes. Les fonts són una serie de testimonis orals gravats dels protagonistes que es van fer amb la condició que no sortissin a la llum fins que aquest haguessin mort. La escriptura és con un thriller, molt ben encaixades les diferents parts, de forma que la lectura és molt amena i realista. No hi ha descripcions violentes, tot està agafat des de certa distància, encara que el lector es troba molt proper a la psicologia dels protagonistes, els seus pensaments i motivacions, i les conseqüències en la vida posterior de les accions de cadascun. 
L'autor és periodista, americà d'arrels irlandeses, encara que el conflicte en principi li esqueia una mica lluny. L'obre té gairebé sis-centes pàgines, encara que les notes són més de dues-centes. Val molt la pena. Un 10. 

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

No diguis res va guanyar el premi Orwell de no ficció política 2019 i va ser considerat un dels millors llibres de l’any i, entre els de no ficció, un dels millors de la dècada.