Mòbils i mones

 
 
 

Una professora de l'institut ens va deixar a la gaveta de la sala de professors un full convidant a reciclar els mòbils a no se on i així ajudar a no sé quina associació per la defensa dels primats. En llegir-ho no em vaig sentir gens motivada per aquest tema. Per què? Primer perplexitat, i després ja vaig saber per què: els primats em queden molt enrere en les meves prioritats. Davant està tot el que es referix a les persones i que toco cada dia i que em preocupa: l'atur, l'educació dels joves, l'avortament, la infelicitat i insatisfacció de les persones, el desconeixement de Déu, que és l'únic que pot omplir fins a vesar el cor humà...  En fi, les mones queden molt enrere... Però hi ha d'haver gent per a tot.