Cada any poso de deures als alumnes de 1r d'Eso que vegin el concert d'Any Nou a Viena a la TV, i em facin un comentari. De seguida m'han començat a arribar les respostes, ja que és una activitat "on line". Sempre em sorprèn que els hi agradi, i a la vegada em ratifica la idea de que no es pot estimar el que no es coneix. Normalment comenten que van engegar la TV amb certa mandra i prevenció, però que després els hi va agradar, fins i tot com per repetir l'any que ve. És fantàstic. Copio algunes respostes:
Dani: És la primera vegada que veig aquest concert d'any nou i la veritat he de reconèixer que m'ha agradat. (...) La part final es la que més m'ha agradat quan la orquestra ha interpretat el "Danuvi Blau" i la "marxa Radetzky" de Johann Straus. Tots a casa aplaudíem al compàs de la marxa.
Mónica: Trobo que ha estat un concert molt maco, ja que cada peça tenia la seva característica: algunes amb molt de ritme i altres amb un ritme mes suau. Un exemple ha sigut la última cançó que ha fet col·laborar el públic, aplaudint.
El que m'ha agradat més han sigut els balls, perquè les noies portaven uns vestits molt vistosos i també perquè els passos del ball anaven al ritme de la música i quedava molt bé!
Irene: El concert, al principi, em va semblar molt seriós, però després vaig veure que no quan vaig sentir tots aquells sons d’animals, quan vaig veure que tiraven confeti, quan el director va disparar amb una escopeta i van sortir flors... També vaig gaudir quan vaig veure al públic aplaudint al compàs durant la última peça, i el director que els anava dirigint, també dirigia a la vegada a l’orquestra, d’esquenes. Em va agradar molt, i de vegades em vaig riure. Potser l’any que bé el torno a veure.
Entrades
