Els docents de Catalunya estam emprenyats. Per causes de tots conegudes, les nostres condicions de treball han empitjorat molt, i el nostre poder adquisitiu ha baixat en un 20% de fa tres anys cap aquí.
Però el que més ens preocupa, (de fet menjar, mengem) és la qualitat educativa dels nostres alumnes, que també ha baixat. Per què? Dons perquè tenim en els centres menys recursos humans i materials. En el meu Institut a 1r d'ESO, dotze anys, estem a 32. És que puc atendre la diversitat a classe de música amb 32 alumnes? No. De cap manera. Hi ha alumnes que es quedaran pel camí, fracassaran.
Quan un professor agafa la baixa, fins als deu dies no posen un substitut. Les classes no impartides
són classes perdudes, encara que un professor estigui amb els alumnes, tenint cura de que treballin i no perdin el tempos.
Jo no soc gens reivindicativa. No vaig a manifestacions, no faig vagues, perquè em semblen inútils: l'administració passa. I els sindicats ens manipulen. Per què faig aquest escrit? Perquè
estic escandalitzada, i passo a explicar per què.
Una de les mesures que vam decidir els instituts de la meva zona, va ser publicar una nota de premsa per fer saber quantes classes es perden per aquest motiu. Vam participar 21 centres, recollint dades, i vam enviar el comunicat, del que copiaré un extracte més abaix. Què va passar?
AL CAP DE POCS DIES TENIEM LA INSPECTORA AL CENTRE, ENVIADA PELS SERVEIS TERRITORIALS, PER TENIR UNA XERRADA AMB LA PERSONA QUE VA SIGNAR EL COMUNICAT, AMB EL DIRECTOR DEL CENTRE DAVANT. Volia saber, entre altres coses, si el protocol per fer aquestes substitucions de professors absents funcionava. Però la sensació és que venia a fer-nos por. Dons que sàpiguen que la reacció de tot el centre ha estat fer pinya. I ho seguirem fent davant de qualsevol abús d'autoritat vers qui sigui.
Però què es pensa? Que estar amb els alumnes cobrint una absència d'un professor és el mateix que donar classe? NO. És fer de monitor d'esplai, o de vigilant de pàrquing d'adolescents, però res més. És que ja no necessitarem professors especialistes de cada matèria?
Si com a conseqüència de les retallades la qualitat educativa cau, a sobre no podem dir res? Però de què van? Ens callaran la boca? Què potser estem a l Xina, o a Cuba, o a Venezuela?
I tots els diners de la corrupció? I els
morideros dels nostres inútils polítics jubilats? I el Senado que no serveix per a res? Tot plegat és una vergonya. I consti que jo no he detectat ni un sol docent del meu centre que hagi baixat el nivell d'exigència personal malgrat aquestes circumstàncies.
Vale, estic molt emprenyada, però si em volen deixar muda, no ho aconseguiran. El meu perfil a la web és públic. Espero no tenir represàlies. Si les hi tinc, ja us les comentaré.
"NOTA DE PREMSA
Retallades
a l’escola pública: baixes sense cobrir, alumnes sense classe
21
centres educatius del Maresme van perdre més de 2.600 hores de
classe durant el primer trimestre del curs.
“Ni
es cobreixen ni es cobren”. Aquest és l’eslògan que han adoptat
un grup de centres educatius del Maresme per denunciar la política
del Departament d’Ensenyament pel que fa a les baixes dels docents.
Des de l’inici d’aquest curs, l’Administració educativa no
cobreix les baixes a les escoles i instituts durant els primers deu
dies de classe; a més, es redueix el sou dels docents en situació
d’incapacitat temporal, sobretot els primers dies. Així doncs, una
malaltia comuna pot suposar-li a un treballador de l’ensenyament
una important reducció salarial, i a un alumne, un munt d’hores de
classe perdudes. Concretament, els alumnes d’aquests 21 centres,
que pertanyen a poblacions molt properes entre si, han perdut, en
total, més de 2.600 hores de classe en un sol trimestre.
El
nombre total d’hores ha estat recaptat per un grup de mestres i
professors d’aquests 21 centres. En alguns casos, han comptat amb
la col·laboració dels equips directius; en d’altres, han hagut de
calcular-lo pel seu compte. Hi ha hagut fins i tot un centre, exclòs
finalment del recompte, que va demanar que no se cités públicament
el seu nom, una mostra del temor que existeix entre el professorat i
entre els mateixos equips directius a possibles represàlies per part
del Departament d’Ensenyament. En tot cas, la xifra definitiva és
d’un total de 2.620 hores, en una forquilla que abasta des de cap
hora perduda en quatre dels 21 centres fins a 580 hores en el centre
més afectat. El promig se situa en unes 120 hores de classe perdudes
a cada centre en un sol trimestre, una dada prou indicativa de la
gravetat de la situació. De fet, en aquest recompte només s’han
tingut en consideració les baixes sense cobrir fins al 30 de
novembre, data de final de trimestre en molts centres educatius. El
mes de desembre, amb les malalties associades al fred de l’hivern,
no ha fet sinó empitjorar les dades.
Farts
de les contínues retallades en l’ensenyament, i desenganyats dels
sindicats, diversos instituts i escoles d’aquesta comarca catalana
van decidir unir-se per tal que la seva denúncia tingués més
ressò.
Comenta la portaveu d'aquests grup de centres: “En realitat, no esperem que el Departament d’Ensenyament
tingui cap intenció de modificar la seva política, almenys a curt
termini. Simplement, ens neguem a acotar el cap amb resignació i a acceptar
una política de fets consumats. Sabem que hi ha crisi i que tots hem
de fer un esforç, però exigim que els polítics reconeguin
explícitament el mal que s’està fent a l’escola pública i ens
expliquin com i quan pensen començar a reparar-lo. Que entenguin
d’una vegada per totes que és un insult a la intel·ligència
afirmar que, malgrat les retallades, s’està preservant la qualitat
de l’ensenyament”.
El verano del comisario Ricciardi
Entrades
