1 de novembre de 2011

"La mà de ningú"

   
   
La mà de ningú
Vicent Usó
Proa 2011

M'agrada llegir novel·la catalana, però la major part de les vegades em porto una gran desil·lusió, com ha estat aquest cas. Novel·la negra, arrenca bé, però a les poques pàgines ja era tot ple de sexe. Suposo que l'autor té les seves raons per empastifar-ho tant, però jo he deixat la lectura, farta, a la pàgina 100. Insuportable. A més la presentació dels personatges és lenta, i no enganxa fins el punt de passar de tot i intentar esbrinar el final.
Està ben escrit. L'autor es de Vila-real, i té gràcia com els protagonistes, encara que francesos, parlen aquest català curiós. En fi, si algú no li molesta llegir porqueries, que m'expliqui el final. Un 3.

"La vida és molt tranquil·la en aquell poble del nord de França. Un matí de novembre, però, un pagès de setanta-sis anys, antic combatent a la guerra d’Indoxina, troba una mà amputada enmig d’un camí rural. Una mà que ningú no sap com hi ha anat a parar. A partir d’aquesta troballa macabra, s’inicia una història que anirà creixent amb la intervenció d’altres personatges: un transportista que conversa tot el dia amb una amant imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que fa malabars, un metge vidu amb dues filles petites, una dona que busca començar una nova vida a un castell de la Borgonya... Sis persones aparentment normals i corrents, però que, tanmateix, amaguen sempre algun secret. Sis vides senzilles que es veuen transformades, de sobte, per una crim que té a veure amb una trama de gran abast, vinculada a un episodi fosc de la història recent d’Europa."
   
  

3 comentaris:

  1. No cal que diguis res més, no el llegiré. A mi també em passa una cosa semblant

    ResponElimina
  2. Hola, Pilu. Avui he acabat 'La mà de ningú', de Vicent Usó, i em sembla un bon llibre. Ni conec l'autor ni havia llegit res d'ell, que quedi clar. Però no entenc que puguis parlar amb tanta contundència d'un llibre que no has acabat de llegir i puntuar-lo i tot. Jo mai he escrit cap llibre, n'hi ho faré, però respecto molt a tots els que tenen la sort de poder publicar alguna cosa. Parlar de la feina d'algú com a "porqueria" em sembla una miqueta fort, però vaja. No és que l'autor presenti els personatges lentament, el que fa és anar-los combinant per mantenir l'emoció fins el final. Però clar, si només has llegit 100 pàgines no ho pots saber. Escenes de sexe? Al començament sí, però tampoc no massa. I mai gratuït. Serveix per definir alguns personatges. L'André Labarbe no té cap 'escena' de sexe, en Samir Kolici sí, en Moussa N'Diaye algun record, Suzette La Princesse una, la Brigitte Leblanc cap, Jean-Luc Papillon cap... A banda que, el sexe també forma part de la vida, no? Doncs res, que he gaudit força del llibre, amb un final francament bo. Català curiós? Com bé dius, veig que en Vicent Usó és de Vila-real i parla el seu catala/valencià, igual de respectuós que la resta de varietats. Una abraçada. Per cert, buscava una foto d'aquest llibre per fer-ne un post al meu bloc la setmana que ve i he caigut casualment al teu.

    ResponElimina
  3. Hola, Jordicine. Pot ser m'he explicat malament. No em refereixo al llibre com a una porqueria, sinó a les freqüents escenes de sexe. A mi em molesten. M'agrada la literatura que en aquest aspecte utilitza l'el·lipsi. Per a mi, el sexe i les seves manifestacions són sempre actes íntims, i no m'agrada llegir el que airegen altres, encara que sigui fantasia. No m'agrada la impudícia, com tampoc en el cas de la violència. Són gustos, suposo, i també l'ambient familiar on t'has educat. Un escriptor que abusa d'aquests temes penso que potser li falten altres recursos.

    En quant el català curiós no ho dic pas com un defecte, sinó al contrari, m'agrada. La nostra llengua és molt rica i viva, per això té tantes varietats. Bé, ja veus que no sóc escriptora, i per tant no m'explica gaire bé.

    Sóc conscient que em segueix al bloc gent que busca orientació amb els llibres i intento ser clara expressant les meves preferències. Després que cadascú esculli. Benvingut al meu bloc. Gràcies i a reveure.

    ResponElimina