3 de setembre de 2011

"Incerta glòria"

   
   
   
"Incerta glòria"
Joan Sales (1956)
Club Editor1984
(Traducida al castellano por Carlos Pujol)

Impactant novel·la, del millor que he llegit en català. Com és possible que se'n parli tan poc? Vaig saber de la seva existència per casualitat.
A mida que anava llegint el llibre, em donava conte de que l'autor posa en veu dels personatges els seus pensaments conseqüència de haver fet la guerra. I trobava poc real que persones de vint-i-pocs anys tinguessin pensaments tan profunds. Dons en Joan Sales era molt jove quan el va començar a escriure-la, i la versió definitiva no va sortir fins molts anys més tard.
Els protagonistes són tres amics, Lluís, en Soleràs i Cruells, tots tres al mateix front d'Aragó, a la banda republicana, i tots tres orfes de pares. La primera part està escrita per en Lluís, una sèrie de cartes adreçades al seu germà. La segona part són una sèrie de cartes que la Trini, parella d'en Lluís, escriu a en Soleràs, per tal de pal·liar la seva soledat. La tercera part són els records d'en Cruells, seminarista afeccionat a l'astronomia. La quarta part també la relata en Cruells, trenta anys després, ja mossèn, ficat en un túnel fosc de depressió. I aquí apareix un personatge miserable i boig, en Lamoneda, una piltrafa d'home que ha lluitat a tots els bàndols intentant treure la millor part, absolutament degradat pel seu comportament. Tot plegat és una magnífica obra coral de 764 planes, lectura molt apropiada per l'estiu, amb moltes frases felices d'aquestes que val la pena subratllar.
Llibre de capçalera. M'alegro molt d'haver-lo descobert i animo a aquells lectors valents que no se la perdin. Intenteu agafar l'edició de Club Editor, que és la més complerta i aprovada per l'autor, encapçalada per la seva Confessió, que copio a continuació, i el preàmbul de Núria Folch i Pi, la seva viuda.

"The uncertain glory of an april day... Tot devot de Shakespeare coneix aquestes paraules—i si jo hagués de resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'altra manera.

Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d'un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho podíem ser eternament; i què era, ser joves? Ma jeunesse ne fut qu'un ténébreux orage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria —d'INCERTA GLÒRIA— un dia d'abril...

Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l'amor i en la guerra, si la guerra se'ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.

La set de glòria es fa, en certs moments de la vida, dolorosament aguda; tant més aguda és la set com més incerta és la glòria de què estem assedegats; vull dir, més enigmàtica. La meva novel·la tracta precisament de copsar algun d'aquests moments en algun dels seus personatges. ¿Amb quin resultat? No sóc pas jo qui ho ha de dir.

Però sé que molt li serà perdonat a qui molt hagi estimat. En altre temps hi havia més devoció a sant Dimas i a santa Maria Magdalena; és que no corria tanta pedanteria com ara i la gent no tractava de dissimular amb tesis, missatges ni teories abstractes el fons apassionat que tots portem a dintre.

Som pecadors amb una gran set de glòria. I és que la glòria és el nostre fi."
   
   
   

2 comentaris: