Fañanas, Miquel
Columna 2012
De l'editorial: “Uns
havien sentit dir que curava malalts, altres que en realitat era una
bruixa que molestava els cristians, però tots coincidien a
assenyalar que aquella dona tenia un do especial que no deixava ningú
indiferent”.
Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.
Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.
Amb
els elements típics de l'Edat Mitjana més fosca (jueus bons i
pacífics, cristians dolents i violents, inquisidor dolentíssim amb
tots els poders, també el de torturar, bisbe sense caràcter, monges
luxurioses...) l'autor compon una obra on desmunta la llegenda de la
bruixa convertida en gàrgola de la catedral de Girona. L'estil és
correcte, però més aviat sembla novel·la juvenil, pel tracte tan
superficial i repetitiu dels diferents elements narratius de l'obra.
Molt previsible, utilitza la part més morbosa del lector per
enganxar a la lectura. Qualsevol lector amb formació se'n adonarà
de la trampa. Però llegir-lo és perdre el temps. Un 5. I a sobra, té premi: Premi Néstor Luján de Novel·la històrica. Qui fa de jurat?
Entrades
